Buscar

Un ☕ amb Joan Babeli, un sirià ex-assesor del President Pujol i ex-xofer oficial de la Generalitat


Primer de tot, Sr. Babeli, moltes gràcies per rebre'm. Sé que és una persona molt ocupada i amb moltes responsabilitats i li agraeixo que hagi rebut un estudiant de batxillerat per al seu treball de recerca que m'ha fet descobrir moltes coses de Síria que desconeixia.

He llegit entrevistes seves a diferents mitjans: El Periódico, Regió 7... En totes elles parla d'aquest país que ara pateix un conflicte cruent.


Em pot fer un petit recorregut biogràfic?

Em dic Joan Babeli. Vaig néixer a la ciutat d'Alep, a Síria, el 17 de maig de 1962. Sóc d'una família considerada conservadora. Vaig arribar a Catalunya el 1981. Des del 1988 sóc simpatitzant de CiU i hi milito des del 1990. He estat assessor del President Pujol en matèria d'immigració i he treballat com a bomber de la Generalitat. Més tard vaig entrar a treballar a la casa presidencial, la dels Canonges. També he estat xofer oficial de la Generalitat. He desenvolupat tasques en temes d'Afers interreligiosos i d'internacionalització d'empreses catalanes. Per exemple, al CGU, Institut Network of Catalan University Institutes, per poder implantar carreres als països de la riba del Mediterrani. És un projecte que va néixer de la Xarxa Vives i després l'agafa l'Institut i el transforma en un projecte Anselm Turmeda, que era un mallorquí que va viure durant el segle XIV i va ser un català mediador entre les dues ribes del Mediterrani amb una biografia molt rica tant com a cristià com a musulmà, religió a la que es va convertir. En aquest moment també sóc regidor de l'ajuntament d'Artés, poble en el qual visc.


Tinc entès que el nom de Joan és la traducció del seu nom en sirià?

Sí el meu nom és Mohamed Yahya Babeli Sahwa. Només he traduït Yahya que vol dir Joan. Per tarannà necessito fer-me meu el lloc on visc. M'agrada formar part de la societat on visc. Jo vinc d'una cultura enfrontada amb la cultura occidental en general. Hi ha un prejudici. Einstein ja deia que era més fàcil separar un àtom que treure un prejudici. Jo no vull canviar, vull continuar sent qui sóc però si tradueixo el meu nom no perdo la meva identitat. Jo mai perdo els meus orígens i em sento orgullós d'haver nascut en el bressol de la civilització. Això no ens fa millors però sí que és una realitat. La història del meu poble s'hauria de tornar a situar i ocupar el lloc que li pertoca, per justícia històrica.


Pel que he llegit, fa 30 anys que és fora de Síria. Què el va portar a marxar i arribar a Catalunya?

Fa 33 anys exactament. Tenia 17 anys. El meu pare era fabricant tèxtil. L'any 1969 el govern sirià va nacionalitzar la seva fàbrica. Va haver-hi el concepte "comunista" de la terra per a qui la cultiva i la fàbrica per a qui la treballa. Van empobrir els rics i enriquir els pobres. Va canviar el nostre món i vam marxar a Terrassa on vam intentar crear una petita fàbrica tèxtil però era un negoci que ja estava en crisi i no va funcionar. També cal tenir en compte que el meu pare va morir.

Vam venir aquí per poder estudiar però sobretot perquè també hi havia tradició tèxtil. També vam intentar-ho a Egipte però no va reeixir l'intent a causa d'una estafa.

Primer vaig venir sol i al cap de pocs mesos va venir el meu pare. Jo no vaig conèixer la realitat diferencial de Catalunya fins al cap de 6 anys.


Manté tradicions sirianes a Catalunya?

No les segueixo massa. Només esporàdicament.


Tinc entès que és originari d'Alep? Què en sap de la ciutat en aquest moment?

Sempre segueixo les notícies. De la ciutat d'Alep el règim només en controla un 20%. És una ciutat que està dominada per l'exèrcit lliure que també comet moltes errades. Practiquen la mateixa política que l'exèrcit regular. No tenen escrúpols. Estan formats per a matar. L'única que està patint molt és la població civil.

A tall d'exemple, i per veure el poc respecte cap a la pròpia història, li diré que estan destruint una porta del castell d'Alep, una meravella que té 4.600 anys. També estan destruint la tomba de Benjamí, el germà petit de Josep en l'Antic Testament, que està a 30 quilòmetres de la ciutat i té una antiguitat de 6.000 anys... Un terç i mig d'Alep està arrasada, no hi ha res. Tinc fotos de l'abans i el després i és per quedar esgarrifat. Es destrueix un mercat amb una història de 1500 anys que no es podrà recuperar mai més. A part de la tragèdia per a la vida quotidiana, està destruint un país amb una història mil·lenària. També és veritat que Síria mai ha fet un pas per voler reconèixer el seu patrimoni.


Després de marxar-ne, quantes vegades ha tornat a Síria? L'ha trobat canviada?

Només hi he tornat dues vegades. Després de 25 anys fora, he quedat molt desil·lusionat de veure com Síria no ha evolucionat. És com si el temps no passés.


He llegit que encara té molta família a Síria. En quina situació es troben?

Mare, germans... molta família. Abans d'ahir va explotar un cotxe bomba al costat d'un meu tiet que per sort estava a una distància de 10 metres del vehicle. Està ferit a les cames i intento portar-lo aquí. La situació és catastròfica. Quan els bons són castigats, què en faran dels dolents?


Pot mantenir-hi contacte? A través de quin medi?

Sí. En alguns moments no però ara hem recuperat el contacte a través dels mòbils.


Hi ha una frase a Regió 7 que m'ha cridat molt l'atenció. Hi deia que ara ja pot parlar de Síria sense plorar per fora però encara plora per dins. Deu ser molt dur veure arrasada la terra que un s'estima i veure patir la gent que li és tan propera...

Jo ploro per Síria, per la seva gent i perquè és una joia cultural que estan arrasant. No és patrimoni de Síria, és patrimoni de la humanitat. Alep, en llengua sumèria, vol dir nucli d'agrupació humana, hi trobem les primeres coves d'homo sapiens. Damasc és la ciutat més antiga, com a nucli urbà, del món.


He llegit el cas de la seva filla Fàtima a Regió 7.

Sí, tal com diu l'article, ella visitava la seva àvia els estius, es va enamorar i va anar a viure a Síria, amb el seu home. Regentaven un negoci d'ortopèdia. Ara el seu home segueix a Alep i ella va poder fugir amb els seus dos fills cap a Artés, fugint dels bombardejos.


Tenen notícies sovintejades de l'estat dels seus familiars?

Sí, encara que desagradables. N'hi ha alguns dels que no en sé res des fa dos mesos. Hi ha barriades on no es pot ni entrar. Per exemple, jo li he explicat a la meva mare que al meu tiet va explotar-li molt a prop un cotxe bomba. Ella viu a Alep mateix però no ho sabia. Entre ells no es poden comunicar. Tenim més informació des de fora que a dins mateix. Allà la gent no sap ben bé què passa. Els avions bombardegen constantment perquè l'exèrcit del règim no pot dominar la terra i ho fa des de l'aire. La majoria d'avions no són siris. Són búlgars, iranians, libanesos... són mercenaris. Alguns dels pilotats per sirians han desertat... Atacar els teus germans és terrible. Estan forçant la guerra civil.

Per exemple, li explicaré el cas de la meva cosina, a la qual van agafar-li el seu marit l'any 1978. Va ser col·laborador dels germans musulmans.... No sabien res d'ell i no podia ni preguntar. Després de 25 anys, un senyor amb barba enorme truca a la porta. Era el seu marit. La meva cosina s'havia casat, tenia altres fills... el donaven per mort. la meva cosina va embogir. És un règim cruel, que juga amb la vida de les persones.


Té contacte amb altres sirians que viuen a Catalunya o a Espanya?

Sí, encara que poc. He promogut dos actes per recollir diners.


Com veu els catalans un sirià que viu a Catalunya?

És difícil opinar sobre un poble perquè un poble és molt divers. Hi ha trets comuns però el formen persones molt diverses. Dels catalans diria que costa molt que s'obrin al principi però una vegada has obert el camí, has establert contacte, ja hi ha confiança. Jo visc a la Catalunya profunda, a Artés i obrir aquest camí encara costa més. Em va sorprendre molt que aquí consideren "de fora" una persona que viu a cinc quilòmetres, a Avinyó, el poble del costat. Amb aquest concepte costa més que acceptin, per exemple, algú com jo, de Síria. Formaràs part d'aquesta societat si tu dones el pas.

Els catalans són cautelosos, no volen tenir sorpreses. Has d'establir-hi un bon pont. S'estimen més pocs amics que molts coneguts.


Troba moltes coses comunes entre Catalunya i Síria?

Sí, sobretot amb la part del nord, on es troba Alep. Tots som comerciants dinàmics, treballadors... Tampoc s'obren fàcilment però si ho fan l'amistat és real.


Què troba a faltar de la seva terra?

La veritat és que trobo molt a faltar el castell d'Alep i San Simon. És un orgull. Simbolitza la tradició, la història viva, els centenars de cultures que hi han passat i han deixat les seves empremtes. Però estic decebut amb la gent. Un poble ha de voler la seva dignitat. Quan et roben la dignitat no tens res. No podem deixar que ens prenguin la dignitat. Si et roben l'essència no tens res. Vius com un malalt en estat terminal i és així com veig la gent a Síria.


Em pot explicar algun record de la seva infantesa i adolescència?

He nascut en una família conservadora i nombrosa. El meu pare i la meva mare eren cosins. Tenia 13 germans. Ens vam espavilar ràpid. Només hi havia dues noies i a mi em va tocar força ajudar a les feines domèstiques. Tot això m'ha ajudat a afrontar la vida tot sol... Ara visc sol, em sé espavilar.


Quins eren els motors econòmics de la vida siriana abans de la guerra?

El tèxtil, el torn, el ferro, la indústria de l'automòbil, la metal·lúrgia, la farmàcia i molts artesans, com per exemple els del vidre... Per exemple, el meu gendre estava relacionat amb les indústries farmacèutiques. Hi havia 20 fàbriques molt grans. Donaven cobertura de genèrics al món àrab. Ara totes estan arrasades.


Que pensa del règim d'Al-Assad i del seu president?

No puc anomenar president de Síria una persona que està destruint-ne la seva història. Considero que està practicant una política de terra cremada, com Genguis Khan. Li ha esclatat una revolta no calculada. Tenia totalment controlat el país. Per exemple, hi havien 16 estaments policials que ho controlaven tot. És impensable que marxi. És un govern potent. Ha copiat tota la intel·ligència del món occidental, jueu... Ha fet servir totes les minories per fer un bloc... Hi ha una corrupció excessiva, intimida, explota a la població. El govern és corrupte, s'enriqueix. Un govern corrupte fa un país corrupte.

Al món àrab cap dirigent ha sigut un servidor del seu país, sinó que l'ha robat. Per exemple, a Egipte, no existeix una central nuclear que se sap que el govern havia cobrat. Senzillament no existeix. Autopistes senceres cobrades i no fetes...

Tot i que el règim ha creat por, jo no el culpo del tot de la situació actual. És el poble que ha de voler ser. Del 79 al 81 el règim dels Al-Assad va aniquilar una ciutat sencera, trenta mil persones en un dia. Hi ha moltes fosses comunes a tot el país. Això és terrible.


I dels rebels?

No tenen armes. Roben el que poden al regular i a la població per subsistir. No tenen recursos. No obstant, no són millors que l'exèrcit regular. Quan lluites contra algú que arrasa, utilitzes la mateixa estratègia i jo crec que és un error. No pots combatre el mal amb mal.


He llegit que és un dels impulsors de recaptar diners per enviar medicament a Síria. Ho fan a través de Jordània. Com és la situació sanitària al país? S'atenen els ferits?

Sí. Hem fet campanyes per recollir medicaments perquè la situació és dramàtica. Sé que a algunes persones del bàndol dels rebels les han rematat abans d'entrar a l'hospital. Hi ha vídeos a youtube que no es poden ni mirar per la seva duresa. Hi ha hospitals, centres d'atenció primària... tots clandestins.


Em pot dir què opina de l'estat d'Israel?

Síria no ha portat mai bé la creació d'Israel. S'ha visualitzat Israel com el gran problema de la regió. Aquesta política és un fet consumat que s'ha d'acceptar però s'ha d'intentar conviure. Penso que Israel hauria de limitar del protocol la seva idea d'establir una frontera d'Israel que vagi de l'Eufrates al Nil.. Aquesta voluntat d'expansió és una amenaça permanent i vol dir-li a tot l'entorn que desapareixerà: Iran, Egipte... Estan somniant amb un projecte que es basa en tres mil anys endarrere i que ja no té cabuda en la realitat actual.

Els israelians es troben discriminats. Jo crec que, històricament, l'únic que ha tractat bé el poble jueu és el món àrab. Les matances, repressions del jueus les ha portat a terme Occident (els romans, Espanya...) Ara els agressors són ells i no poden mantenir aquest enfrontament amb el seu entorn perquè formen part d'ell. Tots som semites. Tot Orient Mitjà és semita però Israel ha volgut monopolitzar aquest concepte només per a la religió jueva.

Síria hauria de fer les paus amb Israel. Hauria de tenir les fronteres ben establertes, amb el compromís de no envair més territori, no amenaçar més. Crec que és l'única manera de trobar el camí de la pau.


Les xifres parlen de més de 250.000 refugiats i 30.000 morts. Té alguna notícia de com es troben?

Les xifres no són reals. Els morts crec que són molt més dels que diuen. Jo penso que poden haver-hi 300.000 morts, molt més dels que diuen. Hi ha molts desapareguts.

Pel que fa als refugiats, hi ha diferents polítiques en els països veïns que els acullen. Per exemple, Jordània magnifica el problema per rebre diners, ajuda internacional. El Líban no accepta cap refugiat que no sigui xiïta...


Què pensa del paper dels organismes internacionals i més concretament de l'ONU?

En una paraula, és un teatre.


Com veu el paper d'Espanya?

Espanya no ha fet cap paper. Ni tan sols ha condemnat res a nivell de Parlament. Catalunya sí, i molts ajuntaments també. Han tret l'ambaixador. Ja no està a Damasc. Crec que el govern espanyol, com la resta d'europeus, no té sobirania per decidir... Fan poca cosa perquè hi ha interessos àrabs a Marbella, la venta d'armes que representa... No crec que faci res més si no hi ha ordres d'Europa. De moment aprofita el conflicte. Amb la guerra es guanya molt més diner que amb la pau.


Es declara en una entrevista musulmà sunnita. Creu que les diferències religioses i culturals que conviuen a Síria són motiu de tensió?

A Síria un 60% de la població és sunnita. El 23 % són cristians, de tretze tipus diferents, un 3%, més o menys, són alauites. També hi ha un 3% de jueus, que ha marxat cap a Israel i molts armenis.... Alep és una ciutat multireligiosa, hi ha molta barreja. Han sobreviscut moltes religions però hi havia molta permissivitat, convivien. No hi veig cap problema però de mica en mica van endurint la conflictivitat entre religions. Hi ha problema si s'encén. És la primera vegada que els cristians estan marxant de Síria. De sempre, les religions han estat una arma potent per dominar-ho tot.

Jo crec que gràcies a les diferències l'ésser humà avança. Les diversitats ben enteses porten a la construcció, no a la destrucció. El problema és que la diversitat s'utilitza per marcar fronteres, per originar conflictes. Jo vinc d'una tradició fenícia, sóc fenici, tot el que és divers i diferent ho englobem. Tenim una vida marcada pel comerç i necessitem connectar amb els altres. És la nostra forma de viure.

La religió és el millor conducte per mobilitzar la gent, sense cap cost. És gratuït. És un conducte que no es veu però fa mal.

El món occidental ha avançat i la religió ocupa un lloc menys important. El món musulmà no ha evolucionat, està sedat i quan vol justícia torna a l'arrel primitiva i tot ho fa "en nom de Déu" perquè no pot anar contra el poder establert. En nom de Déu fa justícia.


Em pot dir com veu per al món musulmà la coneguda com a "Primavera Àrab"? A Síria esclata la guerra per mimetisme amb aquests altres països?

Jo parlaria de l'hivern àrab. El poble s'agrupa per una il·lusió. Els països àrabs reaccionen com un sol cos. Si et fa mal el peu, el cap se'n sent. Es tracta d'una estratègia de xoc. Els règims dictatorials solen tenir una durada d'entre 70 i 100 anys. Els pobles reaccionen a aquest "càncer" però si injectes un revulsiu, aquest càncer es transforma en un altre. No crec que suposi una solució a curt termini. Hi ha massa gent que viu d'un sistema que vol tornar-se a reproduir, que es nega a desaparèixer. Costarà enderrocar aquests sistemes. Dubto que les coses canviïn gaire.


Per al meu treball he fet una entrevista a un periodista expert en política internacional. Ell creia que el veritable conflicte es genera per controlar les zones d'extracció petrolífera. Síria no té petroli. Síria no és res més que una anècdota a l'escalada de tensió entre Occident i Iran. Estaria d'acord amb aquesta visió?

Crec que Iran és una excusa. No és el veritable problema dels EEUU. Si té poder nuclear és perquè se li ha donat o acceptat des de l'exterior. L'armament nuclear hauria d'estar prohibit perquè és incontrolable, no només a l'Iran sinó a qualsevol país del món.

Tot Orient Mitjà és una peça d'escacs. Si mous una peça, se'n mouen cinquanta al mateix temps. Et vull explicar la història des de molt endarrere.

Ja en el s. XIX, Occident va ser conscient que a la zona dels països àrabs era molt difícil guanyar-hi amb la força i que per dominar la zona havien de crear conflictes, amb el lema "divideix i venceràs". Una manera d'assolir-ho és generant enfrontaments entre religions.

El món islàmic estava adormit i Occident creix molt (Alemanya, França...) Després de la 2a Guerra Mundial, es decideix que Israel tindrà un estat propi. Es crearà l'estat d'Israel, que es volia fer a una altra zona però els jueus volen recuperar Terra Santa, volen reconstruir el temple de Salomó a Jerusalem perquè és bàsic per a la seva religió.

Palestina serà un estat d'Israel i Occident repartirà estratègicament la zona. Comença una massiva arribada de jueus. Els jueus formen part d'una trampa que coneixen i els hi va bé: han d'ocupar la terra i fer la funció de guardians per a Occident. És molt més fàcil dominar la zona amb el poble jueu que amb els soldats. La fe genera una fortalesa que no té límits i és molt millor que posar-hi uns soldats que es regeixin per uns principis ètics. Els jueus estan allà per un manament diví i això és una força superior.

A tots els països àrabs es donarà la governabilitat a forces minoritàries. Han invertit els termes de poder en tots els països àrabs, incloent Aràbia Saudita. Per exemple, a Iraq donen la governabilitat als sunnites perquè la gran majoria de població és xiïta. A Síria la gran majoria són sunnites i l'han donat als alauites... i així successivament. Està molt calculat tot el repartiment de forces de la zona.

El tema del petroli és cert, però va més enllà. És un tema geo-estratègic. No només interessa comprar el petroli a preu baix. Interessa poder vendre els productes. La crisi de 1973 va ser molt forta a tot el món àrab. Va fer que els països retrocedissin molts anys.

A tot això, cal afegir-hi que Xina està creixent a marxes forçades. Penso que Occident hauria d'aliar-se amb el món àrab perquè el cristianisme, el judaisme i l'Islam tenen la mateixa arrel, la mateixa filosofia, tots vénen de la mateixa arrel divina d'Abraham i Moisès. El món asiàtic és diferent.

Les Torres Bessones han fabricat suïcides. EEUU està en decadència, tant a nivell moral com econòmic. Els seus productes ja no són competitius amb la gran Xina i Índia. EEUU necessita més que mai dominar la matèria prima. Jo crec que has de crear un gran conflicte mundial per poder dominar-ho. Per això vol dominar aquesta zona principal de creació d'energia: petroli, gas... Xina ho està envaint tot. Per exemple, està envaint Àfrica. Tots volen dominar la matèria prima i es generen conflictes per fer-ho. Occident tem a Xina. Per dominar la matèria, el primer gran conflicte és el de l'Afganistan, una guerra contra Rússia en la qual es fabrica el personatge de Bin Laden. Enfoquen que els musulmans han de lluitar contra els russos. Amèrica lluita contra Rússia sense entrar directament en el conflicte. La Unió Soviètica es fulmina. El terrorisme és l'excusa per intervenir a molts països.

Xina està a l'expectativa. Copia la producció occidental i produeix baratíssim cosa que enfonsa l'economia occidental. EEUU vol tenir l'única moneda forta del món. L'atac a l'euro, la crisi que estem patint també s'ha de veure des de l'òptica en la qual EEUU vol dominar el món. Europa no té resposta unitària. Alemanya reacciona per salvar-se ella mateixa. Les bases d'EEUU garanteixen aquests interessos.

La Primavera Àrab està instigada des de fora. Països adormits esclaten. S'ha de veure sota el prisma d'aquest joc geo-estratègic d'EEUU-Occident per dominar l'energia.

El tema de l'atac a l'Iran ve de lluny. Si EEUU hagués volgut atacar ho podia haver fet fa anys. Iran està propera a Xina i Índia. És una via cap aquests països que s'estan expandint. Això és el que realment interessa als EEUU.


La població dels països àrabs rics en petroli té la sensació que Occident fa aquest joc?

Sí i d'una manera molt profunda. Cada vegada hi ha més ressentiment.


Quina creu que seria la qualitat més important del poble sirià? I el seu principal defecte?

Com a qualitat, és el depositari de les principals cultures del món i, com a defecte, ha perdut la seva dignitat.


Com veu el futur de Síria?

Veig una Síria dividida. Crec que la dividiran en molts països: per als alauites, per als drusos, per als kurds... Alep s'annexerà a Turquia. Síria deixarà de ser-ho. Molts sirians encara parlen de la Gran Síria, del País de Sham o Síria Històrica, una gran regió històrico-cultural que comprenia Síria, Líban, Jordània, Israel i els territoris palestins. Entrarem en un nou ordre internacional. S'han de crear petits països que siguin del mateix tamany d'Israel. Que no siguin més grans.

Aniré més enllà. Els països àrabs no existien, és una invenció d'Occident, concretament de França i Anglaterra. Les fronteres no existien. L'islam havia tret les fronteres nacionalistes. Unia la religió. No es donava importància al fet identitari. La unitat l'establia la religió.


Ja ha dit que no té simpatia per cap dels bàndols en conflicte. Veu lluny el final de la guerra?

No sabem com pot acabar. Hi ha molts interessos contraposats i poden acabar en un conflicte internacional que desencadeni una tercera gran guerra. Veig lluny el final de la guerra. Per acabar, vull fer una reflexió. Hi ha moltes veritats. El ser humà està aquí per poder construir la terra, no destruir-la. Deu ha confiat en l'home.

El veritable problema de futur, de la manera que creix el planeta, serà tenir prou aigua. Dintre d'uns 40 anys s'esgota el petroli. Hi ha uns lobbies que dominen el món a nivell d'influència. Es pot crear energia per altres mitjans però no interessa. L'espoli energètic de la terra provoca més terratrèmols i tsunamis. Els pous de petroli s'omplen d'aigua... Hi ha una crisi de valors profunda. Els valors són la conducta cívica i els governs influeixen en això.


MOLTES GRÀCIES SR. BABELI. Li desitjo el millor per a la seva família i per a Síria.



📸 Joan Babeli i Guillem Valls. Artés, 10 de novembre de 2012.



23 vistas

 Amb la col·laboració de

 T'agrada el que llegeixes? Contacta'm !

© 2017. Creat per Wix.com

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now