Buscar

Un ☕ amb Mohamed El Amrani, fundador de la Xarxa de Convivència

Actualizado: 9 de dic de 2017

Mohamed El Amrani (Chef Chaouen, 1992) és el president de la Xarxa de Convivència -que va crear amb 17 anys- i de l'Associació AZAHARA.

Més informació al seu web http://mohamedelamrani.com/


(18/02/2017) Al König de Figueres.


Tu que has creat la Xarxa de Convivència, en primer lloc, m'interessa molt saber la teva percepció de com veus la situació d’islamofòbia entre els joves. Creus que ha augmentat en els últims anys?

La percepció és d'un gran desconeixement tant dels joves musulmans com dels que no ho són. Hi ha diversos factors. Primer, el sistema educatiu no està preparat per fer front a poder explicar què està passant en el món a nivell de conflictes. Ha d'existir una preparació específica per a poder explicar la complexa realitat actual. Hi ha molts moviments nous, ha canviat molt el món... Ara la Generalitat està fent formació per explicar l'islam, des de la Direcció General d'Afers Religiosos, a ensenyament, cossos policials, mitjans de comunicació... S'ha de solucionar el desconeixement i crec que cal implantar mesures per adaptar la universitat, les carreres, etc., a la diversitat del país. Necessitem crear lideratges, joves sans, líders que puguin transmetre valors positius. Alguns mitjans de comunicació intoxiquen molt el discurs.

Ara, des de la Xarxa de Convivència estem començant un projecte que es diu "Xarxa de joves líders musulmans" on hem buscat a més de quinze joves musulmans menors de trenta anys, líders a Catalunya, que el que diuen i el que fan influeix a molts joves. Els hem reunit i els hem proposat que parlin de temes que creiem que són importants a resoldre i que ells ens donin claus o pistes de com solucionar-los Aquest joves es divideixen en tres grups de cinc, i cada grup visita una ciutat d'Espanya diferent: Màlaga, València i Madrid. En aquestes ciutats es troben amb deu joves líders del territori  i en cada ciutat es redactaran unes conclusions. Hem fet xarxa de joves líders i les seves valoracions ens encarregarem que arribin a tothom, sobretot a persones que puguin influir i els explicarem que les conclusions donen pistes per fer polítiques reals a nivell de diversitat i, a més a més, aquests 45 joves farem que tinguin presència als mitjans de comunicació i a molts àmbits. Una part de la solució es basa en crear referents que ara mateix no hi són.


Creus que l'extrema dreta en treu rèdit electoral del discurs islamòfob?

Sí, evidentment que en treu rèdit electoral però a Catalunya no ha calat per diversos factors que si vols després podem analitzar però, sí que és veritat que l'extrema dreta no és nova. Moltes vegades es diu que ha nascut amb la crisi econòmica però aquesta afirmació no és certa. Des dels anys vuitanta, ja té un recorregut molt llarg i, a Espanya, es vincula molt amb el franquisme i porta a records obscurs, aquest és un dels factors que explica perquè no ha funcionat.


L'extrema dreta al nostre país no té representació parlamentària. És a l'únic país europeu que succeeix. Per què et sembla que passa?

Vista l'actual dinàmica, podria ser que es donés, en comptes d'una Primavera Àrab en el món àrab, una “tardor conservadora” a Occident, és a dir, un auge continuat dels partits d'extrema dreta i dels populismes?

Sí, però a cada país aquest auge és diferent. A EEUU passa per una cosa concreta, als Països Baixos per una altra... i en tots ells segur que hi ha moltes relacions. En el cas d'Espanya no ha acabat de calar, jo crec, que per diferents motius. El primer és el record de la dictadura que ha viscut aquest país, que tant de mal va fer.

L'altra és Europa. Espanya va ser un dels últims països que va ser acceptat com a membre i sempre ha vist Europa com a signe de modernitat, com a exemple. El franquisme va causar  que Europa no acceptés a Espanya com a membre i és un factor que encara té molt de pes. Espanya és un país europeista i la gent, segurament si es fes una enquesta a nivell europeu sobre l'acceptació d'aquest fet, seria un dels països més proeuropeistes. La modernitat es vincula a canvi i gràcies a Europa s'han viscut transformacions molt positives.

Un tercer motiu és que la dreta no s'ha organitzat en partits que inspirin confiança, ni s'han organitzat amb un discurs gaire lògic i no ha aconseguit tenir un pes específic. Per exemple, a França, Marie LePen és molt intel·ligent i el seu discurs és molt elaborat. És populisme però no populisme barat. És un discurs molt estructurat i transmet realisme. La gent creu que és una líder realista i dóna arguments aparentment reals.

L'altra és la immigració. Espanya sempre és un país que ha tingut que emigrar: per la guerra, pel treball... i es veu la immigració com a propera. Encara que no es vulgui. Molta gent et diu "nosaltres som els primers que vam emigrar" i és un discurs força freqüent. Si fem una radiografia, el passat i el subconscient tenen molt de pes.


Indagant per Internet he vist que PxC ha obert una delegació a Roses. Perquè creus que va triomfar en el seu moment? Quines creus que són les principals causes del seu declivi?

Jo crec que en el seu moment va triomfar perquè van fer una bona estratègia de màrqueting, molt agressiva, en un moment on encara es culpava els immigrants de molts dels mals que passaven. Però han passat coses que han anat desmentint aquesta visió: la corrupció dels partits, la crisi a tots nivells... els ciutadans no són tontos. Si mirem quines són les preocupacions dels ciutadans ara mateix, el de la immigració no ocupa els primers llocs. En el seu moment va calar perquè estàvem en un moment històric complicat, el de la crisi econòmica que psicològicament costava d'acceptar, i la immigració era el focus més fàcil per atacar. També perquè és un partit que, intel·ligentment, no ha anat a refugiar-se en el nacionalisme espanyol sinó que ho ha fet en català, amb el discurs que primer els catalans... Van al valor català: som catalans i defensem Catalunya, un discurs que vol ser catalanista.

Dins de les causes del seu declivi, pot haver-hi la força de l'anomenat procés independentista però també per moltes incongruències que han anat cometent-.


Quina opinió et mereix Podemos. Creus que és una força de canvi o transformadora? T'agrada el discurs migratori o pro-refugiats d'aquest partit?

Està clar que tenim un país que en lloc d'extrema dreta tenim extrema esquerra, que és on ubicaria a Podemos. Tant aquest partit com altres que han pretès demostrar la diversitat en el propi partit, són partits que instrumentalitzen, utilitzen la immigració i la diversitat per fer un discurs fàcil, atraure, pujar gent per aconseguir vots. Posem un marroquí i així tots els marroquins ens votaran... més que fer discursos elaborats, crítics, objectius, es tendeix al sentimentalisme... és una qüestió d'extrems.

Ara mateix crec que no hi ha cap partit que a nivell d'immigració estigui fent una feina correcta, tret d'algunes persones concretes. Per exemple, Carles Campuzano, de Convergència, fa molt bona feina, sap de què parla, o Oriol Amorós, l'actual secretari d'Immigració de la Generalitat... Més que partits hi ha diputats, persones que saben el que es fan, però a nivell de partit les estratègies són molt dolentes.


Creus que el futur està en Xarxes de Convivència Locals? O ho veus una utopia? Hi ha molta feina prèvia a fer?

De fet, l'èxit seria que no existissin les xarxes de Convivència. Si hi són és que no anem bé. Per exemple, a Figueres s'ha creat fa poc una delegació, a Tarragona una altra, ara en crearem una a Salt... si hi ha aquesta necessitat és que hi ha alguna cosa que no va bé i hem de ser-hi. De fet la Xarxa de Convivència va néixer amb l'objectiu més de prevenir que de solucionar. Volem ser capaços d'anticipar-nos als problemes.

Per  exemple, a Roses vam detectar que hi havia una bossa de jovent que se'ls ha marginat perquè a nivell d'ensenyament no han pogut continuar els seus estudis, perquè no poden trobar feina... i que podia causar un problema greu a nivell de cohesió social. I hem creat una sèrie de projectes amb aquests joves per evitar la tragèdia i crec que ho estem aconseguint. Penso que aquests joves s'estan convertint en una nova generació que podrà ser un referent. Aquestes xarxes es creen sense el suport de cap Administració. Es vol empoderar una comunitat perquè entre ells hi hauran uns líders que podran desenvolupar uns projectes. La meva idea no és que hi hagi xarxes sinó persones amb projectes. Però hi ha d'haver una xarxa que pugui generar aquests referents i, poc a poc, en lloc de delegacions, es captaran líders que  puguin desenvolupar les seves idees. De moment és positiu que hi siguem perquè si fem coses interessant a nivell de diversitat, els premis i reconeixements li diuen a la societat que és possible fer coses diferents i que realment funcionin perquè aquesta associació va néixer amb la idea de revolucionar la convivència. Quan la vaig crear no pretenia fer una associació de marroquins ni de senegalesos. El que vull es crear un lloc que qualsevol persona, independentment de la seva procedència, tingui un espai i  les eines per poder desenvolupar els seus projectes. La resposta ha tingut molta acceptació. Atenem a totes les edats i disciplines, és transversal. M'obsessiona la comunicació. Sempre els hi dic que tot s'ha d'explicar, encara que sigui un taller de fer sabó, perquè tots els projectes tenen els seus àmbits. De fet, nosaltres preparem l'impacte mediàtic, per exemple, d'aquests quinze joves líders i després ho comuniquem.


Després d’un atemptat d’abast internacional com va ser el de Charlie Hebdo, creus que és normal que el rebuig cap a la comunitat que la perpetrat augmenti? Hi ha una doble vara de mesurar en comparació amb altres comunitats?

Després d’un atemptat és habitual generalitzar el terme radical a tots els habitants de la comunitat en qüestió.

Els mitjans de massa han distorsionat greument la imatge de la comunitat musulmana, volent o no.

La simple utilització de diferents paraules per uns i altres i les connotacions que aquestes porten dins quan les sentim, ja siguin estereotipades pels mitjans de massa o d’altres maneres, estan duent a la discriminació de la comunitat musulmana. Tot i això no a nivells xenòfobs o islamòfobs.

Els mitjans de comunicació vénen aquest missatge. Quan passa algun atemptat... és quan ens demanen que parlem a la televisió, Sempre els hi dic que no perquè només em criden en aquestes ocasions. Perquè no em criden per intervenir en altres moments, del tema que sigui. Donaria per un altre tema, el de com els mitjans de comunicació gestionen la diversitat. Per exemple, sèries com Merlí, que influeix en els joves, el noi negre el veus difuminat darrera, una noia marroquina en un segon pla, cap personatge important. Es tracten molts altres temes però no aquest. Criticaria molt a TV3 per com tracta la diversitat. Potser algunes vegades és perquè no saben amb qui contactar com a referent. En això treballem.


Quin paper juga la comunitat musulmana amb tots els problemes que pateixen actualment. Creus que la comunitat musulmana fa tot el possible per demostrar que són una comunitat pacífica, integradora…

Molta gent simplifica i fa relacions. Si realment volem solucionar les coses hi ha d'haver una autocrítica real i et  mentiria si et digués que es fan les coses bé. No es fan les coses tant bé com voldriem, des dels centres culturals, les mesquites, no s'implica als joves perquè signifiquen canvis... Però falten mitjans! La majoria d'imams tenen dèficit formatiu. Hem de treballar en aquesta línea, també. Però tampoc s'ha de criminalitzar. És un treball conjunt de tota la societat.


📷 Mohamed El Amrani i Guillem Valls a Figueres. (18/02/2017)

19 vistas

 Amb la col·laboració de

 T'agrada el que llegeixes? Contacta'm !

© 2017. Creat per Wix.com

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now