Què és un mapa de posicionament? Metros de les grans ciutats europees

February 10, 2018

El mapa de posicionament sobre la competència és una fantàstica eina d'anàlisi de màrqueting que ens permet saber en quina situació es troba la nostra empresa respecte a la competència en la ment del consumidor de forma gràfica, en funció de diversos criteris.

Això ens ajuda a saber quina és la nostra posició actual per adoptar les estratègies de màrqueting que siguin necessàries amb la finalitat d'aconseguir els objectius proposats. Normalment, se sol elaborar en la fase de planificació de l'estratègia de màrqueting.

El format clàssic consisteix en dos eixos (vertical i horitzontal), que es creuen i que en els seus extrems se situa el valor mínim i màxim de cada paràmetre a analitzar. En el cas del següent mapa de posicionament, preu i qualitat.

 

 

 

 

Per il·lustrar aquesta definició, he realitzat un mapa de posicionament del servei de transport públic al qual presto més atenció quan viatjo: el metro.

El següent mapa de posicionament classifica, segons el preu i la qualitat, els metros de diferents ciutats d’Europa on he estat durant els dos últims anys, és a dir, en funció de si són més cars o més barats i en funció de la qualitat del servei.

 

Dins de la variable qualitat, he tingut en compte si aquest servei de transport públic té més o menys freqüència, la connexió de la xarxa, l’accesibilitat -que també recull la massificació dels combois-, l’estètica i la modernitat de la xarxa segons el meu gust.

Dintre de la variable preu, he tingut en compte tots els posibles abonaments: bitllet senzill, tickets de 10 viatges (T10), abonaments per a joves (com la T-Jove) i bitllets especials (com bitllets de 3 dies o 5 dies per a visitar la ciutat).

 

 

 

 

Algunes conclusions que es poden copsar a simple vista són les següents:

 

  1. El metro de més qualitat i un dels més barats, per tant, el que té una millor ràtio qualitat-preu, és el de Barcelona.

  2. El metro que se situa en el qualitat-preu mitjà és el de Milà.

  3. El metro més car i un dels que té menys qualitat, per tant, el que té una pitjor ràtio qualitat-preu, és el de València.

 

  • Metro de Madrid 

 

El metro de Madrid té la xarxa més extensa de l’Estat espanyol amb 294km. És la tercera d’Europa en quilòmetres i la novena del món pel que fa la seva extensió.

Va ser inaugurada l’any 1919 pel rei Alfons XII i està conformada per un total de 289 estacions,12 línies i una ramificació.

Els primers vagons surten a les 6.05 h del matí i el servei finalitza a la 01.30 h. Servei lent i amb mala freqüència entre vagons. Els caps de setmana, la freqüència és d’entre 8 a més de 10 minuts segons la línia. I per la nit, poden arribar a superar els 15 minuts d’espera.
Com a punt fort, els vagons són espaiosos i no solen circular gaire plens.

Existeixen varis tipus d’abonaments. Un abonament molt competitiu és la T-Jove, que costa 20€ mensuals. Els preus dels bitllets del metro són els següents: un bitllet senzill val entre 1’5€ i 2€ depenent del trajecte (més barat que el de Barcelona) i la T10 val 12.20€, 2€ més cara que a Barcelona. Els vagons són bastant antics i les línies no estan prou ben comunicades. Un altre punt feble és que s’ha de caminar molt per realitzar un transbord o per sortir al carrer. La xarxa d'autobusos de Madrid, en canvi, sí que està molt ben comunicada i funciona perfectament bé.

 

 

  • Metro de París

 

Molt fàcil d’utilitzar, molt bona senyalística i comunicació en l’intercanvi de línies, així com gaudeix d’una xarxa molt extensa, amb un gran nombre de parades i línies.
Algunes d’elles molt antigues però funcionen d’allò més bé. La freqüència entre vagons és molt bona. Per contra, els canvis de línia són llargs i falten moltes escales mecàniques, l’accessibilitat no és massa bona.
En moltes parades només hi han 5 o 10 seients (individuals!) per esperar el metro. El seu punt fort és el seu gran encant, el que en té més de tots.

 

Existeixen quatre tipus d’abonaments: Pase Ticket t+, Pase Navigo, Paris Visite i el Paris Pass. No és excessivament car, però tampoc barat. Un bitllet senzill costa 1,90€ mentre que un abonament de 10 viatges costa 14,50€.

El servei comença a les 5.30h del matí i acaba a la 01:00h de la nit.

 

Parada de metro de Liege.

 

 

Boca de metro de l'estació de Pasteur.

 

 

  • Metro de Milà

 

La xarxa de metro de Milà és la més gran d’Itàlia, superant la de Roma. Té un total de 95 km i està composta per 4 línies i 111 estacions. És un dels metros més recents d’Europa. La seva primera planificació estava prevista des del 1912, però els plans es varen veure truncats per la Gran Guerra. El mateix va succeir amb la planificació de l’any 1938 amb l’esclat de la II Guerra Mundial.  Així doncs, no es va a començar a construir fins el 1957 i va ser inaugurat l’any 1964.

El metro obre tots els dies des de les 6:00h del matí dins les 00.30h de la nit.

La freqüència de les línies de metro varia entre els 2 i els 4 minuts, en funció de l’hora i l’època de l’any, tot i que en les estacions més allunyades, la freqüència pot arribar a la mitja hora. Estèticament és dels pitjors.

 

Un punt a favor és que existeixen molts abonaments possibles que es poden adquirir segons les necessitats de cadascú. Es poden comprar en estacions de metro, estancs i quioscos.

El preu del bitllet senzill de metro és d'1,50 euros. Un paquet de deu bitllets (carnet 10 viaggi) costa 13,80 euros. Aquests bitllets no permeten transbordaments.

 

Tots aquests bitllets de transport són vàlids en els diferents tramvies, autobusos, metros i trens urbans milanesos.

 

 

 

  • Metro de Torí

 

El metro de Torí és el més modern i ràpid de tots. La seva inauguració data de l’any 2006. Té una freqüència de 2 minuts i la seva velocitat mitjana és de 32Km/h. És un dels que té més encant i el que té una freqüència més bona, només té un temps d’espera de 60 segons! És el de construcció més recent i també és una xarxa referent en accessibilitat i en mobilitat reduïda. 

 

Com a aspectes negatius, cal destacar que la seva xarxa és molt poc extensa, tan sols 13,2 km, i té una sola línia composta per 21 parades que arriba tan sols als principals llocs turístics i estratègics de la ciutat. Pel servei que ofereix es pot considerar un metro car, encara que un bitllet senzill costi el mateix que el de Milà,1,5€. Una vegada segellat val per accedir durant 90 minuts en tota la xarxa urbana d'autobusos i tramvies de la ciutat durant aquesta hora i mitja, encara que només és vàlida una entrada al metro. Com a contrapartida, la xarxa de busos funciona amb molta eficàcia.

Hi ha molts diferents tipus d’abonaments i els seus horaris també són dels més amplis.

Cal remarcar que la seva construcció és molt recent, i que està en procés d’ampliació de trams de xarxa. L’última es va dur a terme l’any 2011.

 

 

  • Metro de València

 

Poques línies, car i, a parer meu, poc atractiu.

"Metrovalència" és la marca comercial amb la que l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) depenent de la Generalitat Valenciana gestiona les línies de ferrocarril i tramvia de la ciutat de València i la seva àrea metropolitana. Actualment, Metrovalència compta amb 6 línies de metro i tres de tramvia. Per això hi ha bastants trams del recorregut que el comboi no passa per sota terra. Entre 1987 i 2017 va transportar 1.281 milions de viatgers.

Existeixen pocs tipus d’abonaments i horaris bastant limitats segons la línia.

Un bitllet senzill té un cost de 2,50€ i el bitllet de 10 viatges, anomenat “Bonometro” és car o barat depenent de la zona de València on vulguis anar. En moltes línies, la freqüència és molt dolenta i la connexió entre línies no és gens bona.

 

 

  • Metro de Brusel·les

 

Es va construir el 1970, compta amb 40 km de xarxa i amb 58 parades principals i transcorre a una velocitat mitjana de 30km/h.

Brusel·les té una gran varietat de preus en els diferents abonaments disponibles. El bitllet senzill és 10 cèntims més barat que el de Barcelona, però un ticket de 10 viatges val 14€ i un ticket de 5 viatges, 8€.

En general, són més cars que els abonaments de metro de París, Barcelona i Madrid, però la gran varietat d’abonaments a escollir, adaptant-se a les necessitats de l’usuaris són el seu punt fort. La qualitat del servei és notable, el definiria com un metro modern, però en general les estacions no tenen ni la meitat d’encant que les de Paris, encara que n’hi ha més d’una que està a l’alçada. Un altre punt a favor és que es pot agafar, a la gran majoria de parades, el diari gratuït Metro, molt complet.

 

 

  • Metro de Barcelona

 

El metro de Barcelona es va inaugurar l’any 1924, té un total de 144,3km de vies i fins a 180 estacions. La velocitat comercial de la majoria de línies ronda els 30 km/h, menys la L9, que connecta amb l’aeroport del Prat, que gairebé arriba els 40 Km/h.

Tot i ser un metro que es va construir l’any 1924, ha tingut vàries reformes i ampliacions de línies, fins a esdevenir un metro modern i amb una bona comunicació interlínia, excepte algunes parades concretes. Tanmateix, existeixen alguns canvis de línia llargs, com ara el de l’estació de Passeig de Gràcia. Tanmateix, gaudeix de bona senyallística interna i es fàcil moure-s’hi.

El metro de Barcelona és el millor pel que fa a la cobertura d’horaris. A partir de les 5.00h fins les 12 de la nit i els divendres no finalitza el servei fins les 2.00 i, els dissabtes, roman obert tota la nit. També hi ha nombroses nits de dies festius amb servei continu.


Segurament és el més saturat de tots, sobretot en hores punta, tot i que també és el que té millor freqüència i un dels més ràpids entre estacions. Falten algunes escales mecàniques per tal de millorar-ne l’accessibilitat, però s'ha de reconèixer que ha millorat en els últims anys. És puntual i ofereix una bona comunicació amb l'aeroport des de la creació de la Línia 9. Els preus del metro de Barcelona són els següents: El bitllet  senzill és força car, val 2,15€. Abonaments com la T10, tot i que el 2018 ha superat els 10€ (fins l’any 2017 valia 9,95€, fins arribar als 10,20€ actuals des de l’1 de gener de 2018) són més barats que els del metro Madrid.

 

 

 

 

  • Conclusió

 

Tot i que té moltes coses a milorar, com la necessitat de crear una T-Jove anual -és trimestral i val 105€-, com a Madrid -on és anual i val 200€-, i que fos més económica (un abonament jove anual a Barcelona costa el doble que a Madrid en l'actualitat!),probablement el metro de Barcelona és el que ofereix el servei més complet, una mica per damunt del que ofereixen els metros de Paris i de Madrid.

 

Un altre crítica del metro de Barcelona és que els bitllets especials pels usuaris habituals, com les T-Jove, són de cartró, mentres que en la gran majoria de metros, existeix un espai on, acostant una targeta de plàstic, permet l’accés al metro, tal i com es pot veure en la següent imatge de l’accés al metro de Milà:

 

 

 

 

En resum, encara que el metro de Barcelona tingui les seves coses a millorar i, gràcies al mapa de posicionament, no em tornaré a queixar del metro de Barcelona durant un bon temps.

 

 

 

Bitllets de diferents abonaments dels metros.

 

 

 

 

[El mapa de posicionament s'anirà actualitzant]. Imatges pròpies.

 

 

Share on Facebook
Share on Twitter
Please reload

 Amb la col·laboració de

 T'agrada el que llegeixes? Contacta'm !

© 2017. Creat per Wix.com

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now