Com desmuntar l'estratègia populista

May 1, 2017

El Periódico ➡️ http://ow.ly/OCsx30glsQ1

 

 

L'auge de nous partits d'extrema dreta a Europa i a Occident és una realitat. En els últims mesos, els europeus han donat més poder a formacions xenòfobes i euroescèptiques. El 'brexit' defensat per l'UKIP i la victòria de Donald Trump, o l'èxit de Marine Le Pen a la primera volta de les eleccions presidencials franceses auguren un nou impuls cap a aquests partits.

L'auge de partits populistes d'extrema dreta i d'esquerres -sobretot al Sud d'Europa- ha esdevingut un fenomen europeu i són un tema de debat recurrent.

Aquesta tipologia de partits ja formen part del paisatge del Vell Continent. Han ressorgit com una opció acceptable per a molts ciutadans i estan experimentant un creixement espectacular tant pel que fa als rèdits electorals com en presència mediàtica.

Des d'alguns mitjans de comunicació es tendeix a etiquetar a tots aquests moviments sota l'etiqueta de populistes i se sol parlar constantment de l'època de la postveritat.

Un indicador que reflecteix el gran interès que susciten aquests conceptes a l'hora d'analitzar l'actualitat política, és que la paraula populisme fou seleccionada com la paraula de l'any 2016 en espanyol per la Fundéu BBVA,  Fundación del Español Urgente. En el mateix sentit, Oxford Dictionaries també va resoldre que la paraula de l'any 2016 en anglès va ser 'post-truth', és a dir postveritat.

Així doncs, tant al món anglosaxó com a Espanya es parla dels populismes i de l'època de la postveritat, però, sense entrar en la definició ni especificar quins són els veritables desafiaments o conseqüències d'aquests conceptes.

Ara bé, serveixen aquests conceptes per a explicar l'èxit d'aquests moviments? Són útils per a analitzar els veritables problemes de fons que té Europa? La paraula 'populisme' és vàlida per a categoritzar a tots aquests partits en una sola etiqueta? Un terme que posa en el mateix sac a Trump i Pablo Iglesias i en el mateix ventall des de Marine Le Pen fins a Fidel Castro no té cap sentit.

Populisme és una manera de construir la política. De dibuixar solucions simples a problemes complexos. Populisme és un mètode, una lògica social en la qual els seus efectes travessen una gran varietat de fenòmens i partits. El populisme no és una ideologia, però sí un sinònim de demagògia. I és necessari denunciar-lo, combatre'l i desmuntar-lo amb el debat de les idees.

Segurament l'error ha estat pensar que el populisme és només exclusiu d'aquesta tipologia de partits i utilitzar el concepte amb tanta freqüència que ha acabat denigrant el seu propi significat i creant més confusió que claredat a l'opinió pública.

Pel que fa a la segona concepte, 'post-truth', el que em sembla més preocupant de tot és el conegut estudi de la Universitat de Stanford, que afirmava que el 82% dels americans no saben diferenciar una notícia real d'una falsa.

Tot plegat, un preocupant terreny fèrtil per aquests partits populistes -tant d'esquerres com de dretes-. Cal canviar l'adob d'aquest terreny pel debat de les idees.

 

 

 

 

 

 

Share on Facebook
Share on Twitter
Please reload

 Amb la col·laboració de

 T'agrada el que llegeixes? Contacta'm !

© 2017. Creat per Wix.com

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now