Girona-Madrid, el conflicte real

November 3, 2017

 

 

El 29 d’octubre de 2017, coincidint amb la Diada de Sant Narcís, un dia després de l'entrada en vigor de l'article 155 de la Constitució espanyola i dos dies després de la proclamació de la República Catalana, el Girona FC ha guanyat al Real Madrid per 2 gols a 1. I jugant millor. Feia 27 anys que el Madrid no perdia amb un equip debutant. David contra Goliat.

 

“La victòria del Girona sobre un dels grans equips del món és tot un exemple i un referent per a moltes situacions” apuntava el president Puigdemont en un tweet després de la victòria a Montilivi. Efectivament.

 

Certament existeixen molts indicadors que ens poden portar a fer paral·lelismes entre aquest partit de futbol i l’actualitat política. Cal recordar que qui va fer un paral·lelisme futbolístic del procés un parell de mesos ençà, fou l’actual vicepresidenta espanyola i actual aspirant a presidenta de Catalunya, Soraya Sáenz de Santamaría, quan va comentar al diputat Jordi Xuclà que el PP guanyaria per 10 a 0 el conflicte que culminés de l’1 d’octubre.

 

En aquest cas, es referia que el Gobierno de Madrid apallissaria per aquesta diferència de gols al Govern de la Generalitat de Barcelona. Ara bé, existeix un conflicte real entre la ciutat de Madrid i la ciutat de Girona que trascendeix aquest partit i que poques vegades s’ha analitzat, eclipsat per la clàssica rivalitat Barcelona-Madrid.

 

Una capital amb tota la força d’un Estat darrere seu contra una ciutat que fa temps que ha “desconnectat” de Madrid capital. Girona, des de fa temps, s’ha convertit en el bastió de l’independentisme català. Girona és la provincia catalana on les forces independentistes i catalanistes sempre han tret més rèdit electoral i on la iconografia independentista és més palpable als carrers i balcons. De fet, des de fa molt de temps, una gran part dels gironins vivim en el nostre propi ecosistema cultural i nacional i veiem a Espanya com un Estat antic i caduc, en temps de descompte. Girona va ser la primera ciutat en despenjar la bandera espanyola dels dos edificis oficials.

 

No obstant, tant en l’afició del Girona FC com en els carrers de la ciutat, ja fa temps que conviuen tranquil·lament la bandera estelada -que hi predomina-, l’espanyola i la senyera. L’afició del Girona FC és molt diversa i la pluja de banderes és habitual al camp de Montilivi. No ha existit mai cap problema de convivència en aquest sentit i el diumenge passat es va tornar a demostrar. Som un país cívic. On són els colpistes radicals que havien de posar en perill el partit? La partida només la vol evitar Madrid perquè sap que té les de perdre.

 

Perquè el relat de l’1 d’octubre l’hem guanyat per 2 a 1. Vàrem guanyar el referéndum i vàrem proclamar la República Catalana, mentre Madrid ja havia marcat el seu únic gol abans de la mitja part -l’1 d’octubre- aplicant l’article 155 d’amagat, saltant-se unes quantes lleis de la sacrosanta Constitució espanyola. Caldrà veure quin és el resultat del partit de tornada, convocat per Madrid. No tinc cap dubte que jugant com el diumenge passat, millor que el Madrid, tornarem a vèncer i, aquest cop sí, farem efectiva la República Catalana.

 

Un cop encetat aquest Procés Constituent m’agradaria fer una reflexió. Si Madrid, baluard de l’unionisme, és la capital d’Espanya, crec que Girona, baluard de l’independentisme, seria convenient que ho fos de la futura República Catalana.

 

Share on Facebook
Share on Twitter
Please reload

 Amb la col·laboració de

 T'agrada el que llegeixes? Contacta'm !

© 2017. Creat per Wix.com

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now