Atemptat a la Rambla de Barcelona. Deconstruïnt PxC.

August 23, 2017

El creixement de partits populistes de nova extrema dreta a Europa ha esdevingut un fenomen que s’ha situat a primera línia política i social. Aquesta tipologia de partits ja formen part del paisatge del Vell Continent.

 

Tenim la sort que al sud d’Europa, tret d’alguna excepció, aquests partits de caire xenòfob mai han gaudit de gaire rèdit electoral. A Espanya, la representació parlamentària de l’extrema dreta es remunta a les primeres eleccions democràtiques de l’any 1979, on la Unión Nacional va obtenir un únic escó, el del seu líder Blas Piñar.

 

Ara bé, no hem d’oblidar que a Catalunya a les eleccions municipals del 2003, un any després de la seva fundació, Plataforma x Catalunya va aconseguir 2.889 vots i 2 regidors, i a les del 2011 va arribar al seu màxim històric amb 65.890 vots i 67 regidors. Un any després, en les eleccions al Parlament de Catalunya, tot i obtenir més de 75.000 vots (2,42% del total), no va tenir representació perquè no va aconseguir superar la barrera electoral del 3% dels vots.

 

Així doncs, durant un període de 9 anys, el suport electoral d’aquest partit va crèixer exponencialment però, d’ençà de les municipals del 2015, es va evidenciar la seva particular caiguda lliure i va obtenir 27.348 vots i va aconseguir 8 regidors.

 

Vint-i-quatre hores després del cruent atemptat de les Rambles de Barcelona, vaig veure que vàries delegacions territorials de PxC promocionaven els seus posts a Facebook, mitjançant patrocini de pagament, en els quals es repetia que "els terroristes de l’atemptat cobraven ajuts públics", establint així un curiós paral·lelisme entre ajuts publics, immigració i terrorisme.

 

PxC és un partit populista de dretes que adopta missatges i retòriques pròpies de les esquerres. És un discurs pràcticament plagiat al del Front Nacional francès, partit en el qual s’emmiralla. Tots dos comparteixen un fort rebuig a la immigració, especialment la islàmica.

 

Pel populisme d’esquerres, populisme classista, l’antagonista són els rics. Aquests rics han prosperat a costa d’empobrir els treballadors. En canvi, per al populisme de dretes, populisme nacionalista, l’antagonista són els estrangers. Són tots aquells que s’infiltren en el nostre país, immigració o importacions, per “arruinar a les companyies de la pàtria, tot condemnant a l’atur als seus treballadors i a la ruïna els seus empresaris”.

 

El discurs de PxC és populista des de fa molt de temps. Qui comença a parlar de “casta” a Catalunya i a Espanya no és Pablo Iglesias sinó Josep Anglada. 

 

L’èxit discursiu de PxC i de Marine Le Pen rau en la combinació d’aquestes dues estratègies populistes. Aquesta estratègia també explicaria el seu creixement en l’electorat obrer cap a l’extrema dreta, tant en el cas del Front Nacional com en el de Plataforma X Catalunya. Prova d’aquesta dualitat és que la formació no es defineix “ni de dretes ni d’esquerres” sinó que “és una plataforma del sentit comú, al servei del ciutadà autòcton, entès com el nascut al territori català”. És a dir, segons la seva ideologia i el seu concepte de ciutadania, un immigrant no és concebut com a ciutadà. Per tant, l’immigrant està exclòs del “nosaltres”, “del poble”, del seu concepte d’identitat popular i, per tant, no té dret a rebre ajudes públiques.

 

L’estratègia populista, atrau als seus votants mitjançant un llenguatge emotiu i mitjançant un discurs directe, simple, sense matisos i amb una alta càrrega simbòlica. 

 

A tot Europa, els atacs perpetrats per Estat Islàmic han fet pujar com l’escuma a formacions de nova extrema dreta. És el cas del mateix Front Nacional a França o d’Alternativa per Alemanya.

 

Malgrat pugui semblar que PxC s’hagi gairebé esvaït, cal estar ben amatents quan succeeixin aquest tipus d’atacs terroristes. No podem permetre de cap manera que el discurs de PxC es torni a posar directament en el debat polític. Barrejar la comunitat musulmana amb el terrorisme gihadista i amb els ajuts públics no els pot sortir gratüit. No els serà facil introduir-lo, ja que com s’ha demostrat, en repetides ocasions, som un país acollidor, solidari i a favor de la diversitat.

 

Tot i així, no s’ha de denigrar aquests partits acusant-los de populistes amb la intenció de banalitzar el seu discurs xenòfob. Per frenar el seu avenç és necessari explicar la lògica de l’estratègia populista que segueixen a l’hora d’articular el seu discurs, el qual incorpora problemes i pors ben reals de la societat, però cal denunciar les solucions errònies que ofereixen per a superar-los. 

 

 

 

 

 

 

 

 

Share on Facebook
Share on Twitter
Please reload

 Amb la col·laboració de

 T'agrada el que llegeixes? Contacta'm !

© 2017. Creat per Wix.com

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now